Resenya de: Sota pressió

Resenya de Sota pressió – Ricard de la Casa – Editorial Pagès editors

Llibre compost de dos relats i una novel·la curta.

IMG_20170416_173240

Primer relat: Capvespre

Una bonica història sobre l’empatia i la comprensió entre humans i els extraterrestres amables de tentacles i mucoses roses. Imaginar un ser tan complex i posar-lo a ballar amb sers humans te que ser tot un repte.

Planteja una interessant i subtil teoria sobre el desenvolupament de la humanitat… Us repto a llegir-lo i descobrir de quin sabor es el pastís.

Un relat molt agradable de llegir, pinta el paisatge de colors molt vius i càlids; es possible que com jo, pugueu visualitzar-vos assentats al cantó de Sheerin.

Novel·la: Sota pressió

Com amb la primera novel·la de Ricard de la Casa, «més enllà de la equació QWR», aquesta em va costar de seguir al principi. Arribant a rellegir les primeres 10 pàgines. En poques paraules es presenten personatges de diferents races, a diferents indrets i diferents objectius. Pel meu gust, falten paraules clau que et donin informació suficient per entendre la situació.

Per aquest mateix fet, l’autor, en poques paraules, en crear un univers molt gran, varies trames i personatges molt rics en personalitat, molt vius.

La història conta com la raça humana vol ocupar un planeta, perquè el que ocupen es queda sense recursos. Amb el que això comporta.

Modificacions genètiques, entrenaments, conflictes socials, tecnologia, armes… Un pla de llarga durada (En el passat, i al present) sense errors per arribar a una nova llar.

Un detall molt bonic de la història es el mostrar tants punts de vista diferents, eliminant rols de «bons/dolents».

En definitiva, una novel·la molt complerta, originals personatges, complexes i imaginatives tecnologies i unes trames que permeten finals imprevisibles.

Segon relat: 3 segons, la eternitat.

Aquest últim relat es molt interessant des de el punt de vista científic; dons està basat dintre de la possibilitat de pogué arribar a crear a un ser robòtic amb poders divins.

Especialment metafòric, bonic i de gran complexitat. Amb menys personatges que manejar, però de més dificultat de fer-ho per les seves característiques.

Si la humanitat avances tecnològicament fins al punt de ser capaços de crear portes que permeten viatjar a través de l’espai de manera instantània… A què conduiria un acte d’aquest calibre?

Després de llegir la segona novel·la de Ricard de la Casa ja em faig una idea del tipus d’autor que es.

Ambiciós, escrupolós en la profunditat dels seus personatges, enigmàtic i li encanta plasmar ucronies sense partir de cap punt històric. El seu estil li permet trames molt imaginatives i amb tota mena de missatges i metàfores. Gran fan de la ciència ficció, demostrat el domini dintre d’aquest gènere des de la primera pàgina.

Anuncios
Resenya de: Sota pressió

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s