Resenya de: Sota pressió

Resenya de Sota pressió – Ricard de la Casa – Editorial Pagès editors

Llibre compost de dos relats i una novel·la curta.

IMG_20170416_173240

Primer relat: Capvespre

Una bonica història sobre l’empatia i la comprensió entre humans i els extraterrestres amables de tentacles i mucoses roses. Imaginar un ser tan complex i posar-lo a ballar amb sers humans te que ser tot un repte.

Planteja una interessant i subtil teoria sobre el desenvolupament de la humanitat… Us repto a llegir-lo i descobrir de quin sabor es el pastís.

Un relat molt agradable de llegir, pinta el paisatge de colors molt vius i càlids; es possible que com jo, pugueu visualitzar-vos assentats al cantó de Sheerin.

Novel·la: Sota pressió

Com amb la primera novel·la de Ricard de la Casa, «més enllà de la equació QWR», aquesta em va costar de seguir al principi. Arribant a rellegir les primeres 10 pàgines. En poques paraules es presenten personatges de diferents races, a diferents indrets i diferents objectius. Pel meu gust, falten paraules clau que et donin informació suficient per entendre la situació.

Per aquest mateix fet, l’autor, en poques paraules, en crear un univers molt gran, varies trames i personatges molt rics en personalitat, molt vius.

La història conta com la raça humana vol ocupar un planeta, perquè el que ocupen es queda sense recursos. Amb el que això comporta.

Modificacions genètiques, entrenaments, conflictes socials, tecnologia, armes… Un pla de llarga durada (En el passat, i al present) sense errors per arribar a una nova llar.

Un detall molt bonic de la història es el mostrar tants punts de vista diferents, eliminant rols de «bons/dolents».

En definitiva, una novel·la molt complerta, originals personatges, complexes i imaginatives tecnologies i unes trames que permeten finals imprevisibles.

Segon relat: 3 segons, la eternitat.

Aquest últim relat es molt interessant des de el punt de vista científic; dons està basat dintre de la possibilitat de pogué arribar a crear a un ser robòtic amb poders divins.

Especialment metafòric, bonic i de gran complexitat. Amb menys personatges que manejar, però de més dificultat de fer-ho per les seves característiques.

Si la humanitat avances tecnològicament fins al punt de ser capaços de crear portes que permeten viatjar a través de l’espai de manera instantània… A què conduiria un acte d’aquest calibre?

Després de llegir la segona novel·la de Ricard de la Casa ja em faig una idea del tipus d’autor que es.

Ambiciós, escrupolós en la profunditat dels seus personatges, enigmàtic i li encanta plasmar ucronies sense partir de cap punt històric. El seu estil li permet trames molt imaginatives i amb tota mena de missatges i metàfores. Gran fan de la ciència ficció, demostrat el domini dintre d’aquest gènere des de la primera pàgina.

Resenya de: Sota pressió

Ressenya de: Més enllà de l’equació QWR

Novel·la de Ricard de la Casa. Blog personal.

Narra l’historia d’un jove esclau de la raça dominant a la terra, els Zrin. Que troba en la seva llibertat, la seva identitat.

Una novel·la curta fantàstica, una aventura galàctica amb un ritme ideal. Molt visual i amb fragments de prosa poètica (o pot ser, senzillament, fragments de gran musicalitat).

dsc_0654La equació QWR pot espantar a qui no li agradin les matemàtiques, però jo prometo que no cal ni saber sumar per disfrutar d’aquesta novel·la. La equació es una part important de la trama, un element relacionat amb tot el conflicte i del qual no vull parlar més per evitar ensenyar les vísceres.

Jo, com a lector no habitual del gènere de ciència ficció, he trobat complex el inici de la novel·la. Amb poques pàgines et situa en planetes, races i tecnologies, que no es fa fàcil de seguir fins que avances…

Sens dubte es podria fer una pel·lícula de qualitat amb aquest llibre. El protagonista es molt entranyable, i Ricard de la Casa te’l acostar molt al cor.

Per altra banda, els conflictes plantejats son meravellosos pel fet de crear una escala de gran mida. Es a dir, des de conflictes interns del protagonista fins a trifulgues espacials entre races que controlen sistemes solars sencers.

Una novel·la molt agradable de llegir i recomanable a tota persona amb gust per la ciència ficció, al igual que la segona novel·la de Ricard de la casa, de la que escriuré la ressenya ben aviat.

Dir només que es tracta de una novelette (novel·la curta amb francès), una novel·la curta acompanyada de dos relats molt bonics. A mi personalment m’han agradat més els relats que la pròpia novel·la (que no es pas despreciable).

Ressenya de: Més enllà de l’equació QWR

Narcolepsia

Reseña de la novela negra de Jordi Ledesma

Narcolepsia cuenta la historia de Julio, Julito, el Perla. Un joven camello que se adentra en las entrañas del narcotráfico. También es el nombre (La narcolepsia) que recibe la enfermedad que provoca el quedarse dormido sin poder controlarlo. Puede pasar en cualquier momento, tan puede durar diez minutos o diez horas.

La profundidad de la novela es de lo más exquisito que tiene; el paso a paso de Julio da mucho margen para mostrar la vida de jóvenes y adultos, ciudades, entornos, viajes y la negra violencia.

Se compone de dos capítulos, cosa que en un principio no me gustaba, pues no encontraba el momento de dejar de leer; llegando al punto de dejarlo en cuanto tuviera la empírica necesidad de hacer otra cosa.

Jordi Ledesma tuvo que estar involucrado en más de un lío con drogas de por medio para llegar a tal nivel de documentación. Pues la novela no te permite dudar de la veracidad de la historia; más de un Julio y de dos hay, hubo y habrá.

Cuantas menos miradas de muerto recuerde, más tranquilo dormirá”

Frase que aplica el maestro de Julito.

Evita que la mirada de quien asesinaste no se te clave en el alma, como tus balas a la suya.”DSC_0228

Sin duda, dentro de la novela negra, Narcolepsia tiene originalidad y un hermoso fluir. Avanza a pasos seguros, sin dejarte aburrir, dejándote respirar pero no mucho, siente el ligero ahogo, la tensión de cada problema que resolver, cada intriga que sufrir.

De paso, conoce un poco de mundo y los rincones más oscuros de él.

En resumen, un libro que comprar, un libro que leer, un libro que regalar.

Narcolepsia

El ejecutado quiere escupir sus últimas palabras

–Pan, mantequilla, arroz, pepinillos… ¡Ay no perdón! vuelvo a empezar, esto es mi lista de la compra.

–La que ya no harás, bastardo.

–Todos aquellos que se niegan a colaborar, con el esfuerzo y el heroísmo de una revolución, no los queremos, no los necesitamos. ¡Ostia! otra vez que equivoqué –hablaba bien alto removiendo papeles entre sus dedos.

Ahora va. Espero que sepáis lo mucho que se equivoca un humano, que recordéis que no hay bala que atraviese la historia, la memoria; no la hay la que mate ideales tan hermosos como el querer el amor por encima de toda avaricia y miedo.

Espero que os deis cuenta de la estupidez que es elegir el rifle en lugar del libro, o la espada en lugar de la mano… Espero que lloréis por cada vida arrebatada.

Espero… Espero… Que no apuntéis y pueda salir de…

Y veinticinco balas, de veinticinco rifles, atravesaron pulmones, corazón, hígado y demás órganos del libertador del pueblo.

Asustaron también a más de cincuenta aves que descansaban en un árbol cercano. Hicieron gritar a la madre del hombre, llorar a su hermana y ensanchar el odio de sus camaradas, que no tardarán en movilizarse.

También inspiró a aquel niño pequeño que jugaba a la pelota cerca de allí. Quién, de no muy mayor, escribió un hermoso poema dedicado.

Sigue haciendo armas que se seguirán escribiendo poemas. Sigue matando que se seguirá amando igual… Sigue tu estúpida lucha contra ti mismo, que no hay victoria posible más que la más humilde y sincera rendición.

El ejecutado quiere escupir sus últimas palabras